Sense pau
Estrofa:
Records d’un dia, quan et separaren dels teus,
perdent somriures d’un món que no torna mai més.
La vida es trenca. Ja no queden coses per fer
i et tanquen portes en habitacions d’alquiler.
Tornada:
Es carreguen el teu nom.
Mans que imposen el teu dol.
Ells trafiquen sense por
apropiant-se del teu cos.
Veus ja mortes sense pau.
Actes lliures amb esclaus.
Sols et volen al seu cau,
Veus ja mortes sense pau.
(instrumental)
Estrofa:
Burdels amb pistes, balls que oculten els sentiments
de llums obscures que apaguen el rostre a la gent,
Et busquen sempre per a que els regales moments
plens de carícies que es canvien per falsos billets.
Tornada:
Es carreguen el teu nom.
Mans que imposen el teu dol.
Ells trafiquen sense por
apropiant-se del teu cos.
Veus ja mortes sense pau.
Actes lliures amb esclaus.
Sols et volen al seu cau,
Veus ja mortes sense pau.
(instrumental)
Pont:
Justícia maltractada tatuada sempre amb sang.
Xiquetes segrestades no es podran enamorar.
Tristeses que colpegen cada pas que queda errant.
Per un món que ens presenta, poques ganes d’avançar.
…Poques ganes d’avançar.
Tornada:
Es carreguen el teu nom.
Mans que imposen el teu dol.
Ells trafiquen sense por
apropiant-se del teu cos.
Veus ja mortes sense pau.
Actes lliures amb esclaus.
Sols et volen al seu cau,
Veus ja mortes sense pau.
Etern
Estrofa:
Cendres d’un futur per construir,
ruïnes d’un desig a conseguir.
Creixes oblidant l’ensenyament.
Mentre, nous abismes s’han obert.
Tornada:
De caiguda a l’infern
realces flames que transformen el cel.
Hui s’esgota el que sents;
el cos rebenta… Eres etern.
Realitats diferents.
Ja pren força l’esperit del teu ser.
No vols viure despert;
la mort et parla, eres etern.
(instrumental)
Estrofa:
Penses que aquest no es el teu destí.
Llances il·lusions sense sentit.
Ombres que acompassen el teu temps.
Formes que difuminen les creus.
Tornada:
De caiguda a l’infern
realces flames que transformen el cel.
Hui s’esgota el que sents;
el cos rebenta… Eres etern.
Realitats diferents.
Ja pren força l’esperit del teu ser.
No vols viure despert;
la mort et parla, eres etern.
(instrumental)
Tornada:
De caiguda a l’infern
realces flames que transformen el cel.
Hui s’esgota el que sents;
el cos rebenta… Eres etern.
Realitats diferents.
Ja pren força l’esperit del teu ser.
No vols viure despert;
la mort et parla, eres etern.
…La mort et parla, eres etern.
La panxa
Estrofa:
Vull llevar-me la panxa però no puc.
M'agrada la cervesa i jugar al truc
“Cansalà”, botifarra, “xoriço” torrat,
all-i-pebre, paella o fideuà.
Tornada:
Hui tampoc aniré al gimnàs,
i damunt ixim a dinar.
Dos plats, beguda, postre i cremat.
Aixina com me tinc que aprimar?
no puc (x7)
Estrofa:
Vull comprar-me més roba però no puc.
Són tot camisetes amples el que m'enduc.
A mi el que “m'agrà” és la camisa “entallà”.
Segur que llevant-me panxa me la podré posar.
Tornada:
Però això no passa mai.
Me la pose i semble un tolai.
I l'únic que em lleve d'un pessic
la “gorromita” del meu melic
no puc (x7)
(instrumental)
Tornada:
I altre any a estiuejar.
Tots les "tabletes" a mostrar.
I jo que ja passe del percal
millor xiringo que vora mar.
No puc (x6) i és que no vull.
Al cel
Estrofa:
Naix el matí al temps que em cega el sol.
La lluna s’apaga, la nit em deixa sol.
Visc al carrer, ja no puc pedre més.
Memòries que obliden, cartons sense recés.
Mantes negres, portals bruts de records,
papers i diaris, notícies sense nom.
No pense en res, s’acosta el meu destí:
camins plens de pedres, on jo podé dormir.
Tornada:
Pose un peu al carrer. Les llums dibuixen les formes de la gent.
Ja no tinc por a res. Per fi els meus pasos em porten al cel.
(instrumental)
Estrofa:
Visc amb el dol d’aquell que perd el vol,
d’aquell que planeja, d’aquell que no té nom.
Escolte el vent. Em parla i no l’entenc.
Paraules desfetes sense cap sentiment.
No tinc menjar, tan sols guitarra en mà.
Les sis cordes sonen i així torne a volar.
Ja bufa el vent. Em crida i ja l’entenc:
paraules que em “plenen”. Per fi em diuen que fer.
Tornada:
Pose un peu al carrer. Les llums dibuixen les formes de la gent.
Ja no tinc por a res. Per fi els meus pasos em porten al cel.
(instrumental)
Tornada:
Pose un peu al carrer. Les llums dibuixen les formes de la gent.
Ja no tinc por a res. Per fi els meus pasos em porten al…
… Pose un peu al carrer. Les llums dibuixen les formes de la gent.
Ja no tinc por a res. Per fi els meus pasos em porten al cel.
Ouroboro
Estrofa:
Estudie les llums que venen a per mi,
em jutjen i em reinen per terra hostil.
Em criden i em porten a la obscuritat
al temps que el meu cos perd tota realitat.
Tornada:
La terra ja em crida.
Tragueu-me d’ací (el ouroboro).
Tots els meus fantasmes
venen a per mi (el ouroboro).
Estrofa:
Presències “s’adentren” a dins del meu ser,
allí reestructuren el meu subconscient.
El meu alter guanya i el seu foc cremà
records i memòries. Tot mor al seu pas.
Tornada:
La terra ja em crida.
Tragueu-me d’ací (el ouroboro).
Tots els meus fantasmes
venen a per mi (el ouroboro).
(instrumental)
Tornada:
La terra ja em crida.
Tragueu-me d’ací (el ouroboro).
Tots els meus fantasmes
venen a per mi (el ouroboro).
La terra ja em crida.
Tragueu-me d’ací (el ouroboro).
Tots els meus fantasmes
venen a per mi (el ouroboro).
Paraules mortes
Estrofa:
Arranquem cremant paraules, parlant-vos des d’un infern.
La partida està perduda i així i tot apostarem.
Cap amunt preguen les cares, cap avall jutgen els Déus.
Les persones que respiren ja no tenen sentiments.
Tornada:
I així que sols queda córrer i actuar.
Les paraules ja estan mortes.
Ja no importa el fet ni els teus actes. Sols pujar al vent.
(instrumental)
Estrofa:
Ja que el cel sols deixa pluja, i ens aparten de la gent,
no busquem una altra eixida que aquella que desitgem.
Cada part del teu somriure ens recorda el que estem fent.
Mataren la nostra vida i així ressuscitarem.
Tornada:
I així que sols queda córrer i actuar.
Les paraules ja estan mortes.
Ja no importa el fet ni els teus actes. Sols pujar al vent.
(instrumental)
Tornada:
I així que sols queda córrer i actuar.
Les paraules ja estan mortes, i al vent em d’esperar.
I així que sols queda córrer i actuar.
Les paraules ja estan mortes.
Ja no importa el fet ni els teus actes. Sols pujar al vent.
Dies de fred
Estrofa:
Hui tot és negre, ixes al carrer.
Són tot problemes, sempre buscant diners.
El cel que es trenca, ja ha aplegat el mal temps.
Pluges i trons t’inunden la pell
Dies de fred (x3)
Tornada:
Tot per l’aire.
Tens que renàixer.
Quants culpables
del teu desastre.
Estrofa:
Açò s’acaba, no tindràs remei.
La teua vida hui te porta a l’infern.
Es cau el temple del teu subconscient
i mentrestant hui vius el present.
Nits de recés
I dies de fred
Dies de fred
Tornada:
Tot per l’aire.
Tens que renàixer.
Quants culpables
del teu desastre.
(instrumental)
Estrofa:
La mort et crida, repasses els fets.
A les esquenes grans antecedents.
Motius de glòria i albes al vent.
Tens un somni: cremar els bitllets
Dies de fred (x3)
Tornada:
Tot per l’aire.
Tens que renàixer.
Quants culpables
del teu desastre.
Tot per l’aire.(va tot per l’aire)
Tens que renàixer.
Quants culpables (quants culpables)
del teu desastre.
Cos gelat
Pre estrofa:
Estic perdut… Baix els plors d’un cel molt obscur.
Desesperat… De buscar-te per tots els bars
Estrofa:
Tots els records d’aquella nit
ens porten a un passat llaurat.
Barres brutes d’alcohol gravat
en cares de falsos semblants.
Sé que hui, en aplegar la nit,
t’adentraràs per dins de mi.
Sabent molt bé que a l’endemà
sols quedarà un sabor amarg.
Pre tornada:
La meua mà et trobarà acariciant el teu voltant,
i les curves d’un cos gelat conseguiran que perga el cap.
Tornada:
Però sé que no et tindre por.
Altre bes i tot gira de nou.
També pague hui pel teu nom:
eres la birra que em trenca el cor.
Pre estrofa:
No em trobe bé… La gent hem diu que hui ja ho tinc bé.
I derrotat… Torne a casa sol i encorvat.
Estrofa:
Vaig de camí cap al meu llit
i no et deixaré en el oblit.
El somriure d’un nou matí
em conta que estaràs amb mi.
Sé molt bé que la resaca
es culpa d’una rúbia amarga.
Poc a poc i en altra barra
tinc la teua espuma blanca.
Pre tornada:
La meua mà et trobarà acariciant el teu voltant,
i les curves d’un cos gelat conseguiran que perga el cap.
Tornada:
Però sé que no et tindre por.
Altre bes i tot gira de nou.
També pague hui pel teu nom:
eres la birra que em trenca el cor.
(instrumental)
Pre tornada:
La meua mà te trobarà acariciant el teu voltant,
i les curves d’un cos gelat conseguiran que perga el cap.
Tornada:
Però sé que no et tindre por.
Altre bes i tot gira de nou.
També pague hui pel teu nom:
la birra que em trenca el cor.
Currante
Estrofa:
Em desperte de bon matí,
ja són les sis. Hui m’he adormit.
òbric els ulls, m’alce del llit,
Dutxa, mono i a patir.
pont:
Dins del cotxe i a currar,
Carreteres sense pas.
Altre dia que faig tard,
El meu “jefe” em va a capar.
Estrofa:
“Aterritze” amb el 600,
Hui he aparcat lluny del taller,
A la porta el del gerent
És un flamant Mercedes-Benz.
pont:
Van deu hores sense fi
I jo encara estic dormint
Ja no aguante més ací
Este ritme pot amb mi.
Tornada:
Els currantes contaran
quatre duros mal pagats
i els gerents a disfrutar
d’un salari més que unflat
(instrumental)
pont:
El meu jefe m’ha cridat
hui s’esfuma el meu contrat,
jo me’n vaig amb el 600,
Ell té un nou Mercedes-Benz.
Tornada:
Els currantes contaran
quatre duros mal pagats
i els gerents a disfrutar
d’un salari més que unflat
Sol naixent
Estrofa:
Un somni explora el temps, i el temps em trenca el cap,
Dibuixe realitats, desperte a cada pas.
Viatjant cap a un país. El cel està llunyà.
La shakuhachi està plorant al meu costat.
Pont:
Dins d’un món diferent
l’horitzó és el present.
Pega un pas endavant:
l’art està al teu voltant.
Tornada:
L’harmonia sura al vent i encén un sol, un sol naixent,
creant la unió, formant la veu: dos cultures i un sentiment.
(instrumental)
Estrofa:
Se sent un colp de veu que el vent ens fa aplegar.
Són notes de l’orient que hui et faran costat.
La flauta està present i hui ens recordarà
que en un país molt lluny també es sent Pantanà.
Pont:
El so viatja pel temps
transformant pensaments.
Cadascun dels acords
hui renaixen amb cos.
Tornada:
L’harmonia sura al vent i encén un sol, un sol naixent,
creant la unió, formant la veu: dos cultures i un sentiment.
(instrumental)
Tornada:
L’harmonia sura al vent i encén un sol, un sol naixent,
creant la unió, formant la veu: dos cultures i un sentiment.
L’harmonia sura al vent i encén un sol, un sol naixent,
creant la unió, formant la veu: dos cultures i un sentiment.
