Terra perduda
Estrofa:
Passen les llunes i ens queden records
d’un present negre que trenca el meu cos.
Ens deixen flames, que encenen un cor,
i algunes bales que es perden al vol.
Persones mortes, que tenen un nom,
que alguns obliden per fer-se mes forts.
I no els importa, sols volen poder,
hui farem lluita per fer-nos en ells.
Tornada:
Menegeu-se, que el mon rebenta.
La nostra vida hui serà eterna.
Estrofa:
El nostre poble, que desperta en sang,
Té algunes cendres d’un foc no apagat.
Té alguns politics que no escoltaran
el cant d’un poble que no es rendirà.
Ens deixen guerres a la humanitat
mentre ells es queden a dins d’un despatx.
maletes plenes, drogues i billets,
i ací nosaltres cagant-mos en ells.
Tornada:
que l’armament, desaparega
i salvarem la nostra terra.
(instrumental)
Tornada:
Menegeu-se, que el món rebenta.
La nostra vida hui serà eterna.
Que l’armament, desaparega
i salvarem la nostra terra.
No ens fan patir
Estrofa:
Desperte d’un somni
i aparec tot tirat en el sofà.
connecte la ràdio
i es senten els 40 principals.
Menuda matraca,
ja torna a sonar el David Bisbal.
Apague la ràdio.
Ara ja tinc clar on tinc que estar.
Pre tornada:
Per fi afine la guitarra,
me la pire al local.
Allí obric un parell de birres
i em fique ràpid a tocar.
El so comença ja a atrapar-me,
el rock ja està pel meu voltant.
La distorsió em fa renàixer,
i així oblide aquell cantant.
Tornada:
I al fi ja em trobe dins de mi.
El rock torna a estar molt viu.
I prompte vindran per ací
quintes que no ens fan patir,
no ens fan patir, no ens fan patir,
no ens fan patir, no ens fan patir.
Estrofa:
Aplegue per casa,
tinc prop de mi una tele que em fa
mal.
Sonen les noticies,
i sempre ens porten un mon oblidat.
Es veu com rebenta,
pero la gent ja no es vol menejar.
I ja no ho soporte,
algún dia la terra al fi es pararà.
Pre Tornada:
Per fi afine la guitarra,
me la pire al local.
Allí obric un parell de birres
i em fique ràpid a tocar.
El so comença ja a atrapar-me,
el rock ja està pel meu voltant.
La distorsió em fa renàixer,
i així oblide aquell cantant.
Tornada:
I al fi ja em trobe dins de mi.
El rock torna a estar molt viu.
I prompte vindran per ací
quintes que no ens fan patir,
no ens fan patir, no ens fan patir,
no ens fan patir, no ens fan patir.
(instrumental)
Pre tornada:
Per fi afine la guitarra,
me la pire al local.
Allí obric un parell de birres
i em fique ràpid a tocar.
El so comença ja a atrapar-me,
el rock ja està pel meu voltant.
La distorsió em fa renàixer,
i així oblide aquell cantant.
Tornada:
I al fi ja em trobe dins de mi.
El rock torna a estar molt viu.
I prompte vindran per ací,
quintes que no ens fan patir,
no ens fan patir, no ens fan patir,
no ens fan patir, no ens fan patir.
no ens fan patir, no ens fan patir,
no ens fan patir, no ens fan patir.
El rock del collidor
Estrofa:
Quan obric els ulls al ritme del despertador
i apareix mon pare amb alicates i caixons.
Alçat ja fill meu que “mo n’anem” hui a collir.
Fem un carajillo de camí a l’hort de Pulpís.
Pre tornada:
Aplegant al camp voràs com cau una “rosà”
que neteja els arbres d’on penjen les varietats.
Tornada:
El tractor del tio Nel·lo
ens porta el treball del llaurador
mentre una cuadrilla d’homes
ens canten el rock del collidor.
(instrumental)
Estrofa:
Ja per dins del camp ho porte tot alicatat
menos dos taronges que a tiró van al cabàs.
Tenim hui la ordre de poder anar “astall”
pero el vent ja bufa i ens acosta una “tronà”.
Pre tornada:
Ompliu ja cabassos que comença a gotejar.
“Mone” a la cantina que ja és hora de dinar.
Tornada:
El tractor del tio Nel·lo
ens porta el treball del llaurador
mentre una cuadrilla d’homes
ens canten el rock del collidor.
(instrumental)
Pre tornada:
Ompliu ja cabassos que comença a gotejar.
“Mone” a la cantina que ja és hora de dinar.
Tornada:
El tractor del tio Nel·lo
ens porta el treball del llaurador
mentre una cuadrilla d’homes
ens canten el rock...
Navelane-late,
clementina, okitsu, marisol.
I una altra cuadrilla d’homens
ens canten el rock del collidor, collidor, collidor.
Tancat per pixera
Estrofa:
Em paren un dia per la carretera,
done positiu i tinc molta pixera.
El poli em pregunta on tinc la cartera.
Ja sé com acabe: me’n vaig a la trena.
El tio que em clava en el cotxe patrulla
i “encà” no he pogut amollar la pirula.
“Todo por la patria” posa en el cuartel,
almenys ací dins dormiré calentet.
(instrumental)
Estrofa:
Passat un bon rato se’ls passa l’enfado i
m’arrimen a casa en un carromato.
“Encà” tinc resaca i em fique a pensar.
Tampoc és tan prompte és hora de dinar.
Com ja no m’aguante em trac la pixurra
i ací ve el bon home i un altra denúncia.
Amb les dos receptes puge cap a casa
collons de corbata i a vore que passa.
(instrumental)
Estrofa final:
Ja per dalt de casa apareix la parienta
i amb un trist somriure em gira la careta.
Xiquet tu d’on vens, et pareix normal?
Xè lleva’t del mig necessite pixar.
(instrumental)
Producte exclusiu
Estrofa:
Obric les portes a un dia corrent.
Fortes paraules que ens diuen que fer.
El temps que ens queda no ens val per a res
si et quedes parat mentre passa la gent.
Les veus quan parlen són una pendent,
Jutgen, ens roben i no ens deixen res.
Som soles peces del consum massiu:
No puc esperar-ho, ho vull per a hui.
Tornada:
Pobres que es moren als peus del carrer.
Som el producte que ens estan venent.
Este article és molt antic,
última compra: producte exclusiu.
(instrumental)
Estrofa:
Tots els carrers estan plens de cartells.
Publicitat, consumisme vigent.
Xifres que impacten als nostres cervells.
imagens que trenquen el teu subconscient.
Primeres marques són de qualitat
per a matar al xiquet explotat.
Esta consigna es una constant:
que es peguen a foc les multinacionals.
Tornada:
Pobres que es moren als peus del carrer.
Som el producte que ens estan venent.
Este article és molt antic,
última compra: producte exclusiu.
(instrumental)
Tornada:
Pobres que es moren als peus del carrer.
Som el producte que ens estan venent.
Este article és molt antic,
última compra: producte exclusiu.
Última compra: producte exclusiu.
Última compra: producte exclusiu.
Tot per l'ambelló
Estrofa:
Tot escomença per el sopar:
la casalleta que va davant,
bona cosa de vi i llimonà
i café i copa de conyac.
Després d’això toca anar al pub,
saludar i xocar la mà a tots
els colegues que van demanant
una altra ronda i al final...
Tornada:
Uo - o - o - o - o - oh
Ja porte el puntet
Uo - o - o - o - o - oh
Soc el més valent.
Estrofa:
Però la cosa no ha acabat
perquè no penses en parar.
Toquen cubates i ja vas “astall”
i t’enrecordes “hasta” de fumar.
Ja no saps ni on estàs
però cassalla no pot faltar-li al cos:
Una i una altra més que va.
No pots més i al final…
Tornada:
Uooooooooo-oh
Ja no sé qui soc
Uooooooooo-oh
Tot per l’ambelló
(Instrumental)
Tornada:
Uooooooooo-oh
Ja no sé qui soc
Uooooooooo-oh
Tot per l’ambe… Ieeee! Em pots posar altra casalla?
Uooooooooo-oh
Ja no sé qui soc
Uooooooooo-oh
Tot per l’ambelló
Tot és fútil
Estrofa:
Dies que se fan molt curts per les nits anteriors,
farres sempre eternes que rebosen d’ambició.
Mentalitats retallant llibertats
però no s’enteren que mai seran superiors
Pre tornada:
I passa el temps, passen els anys.
No tens cap on pegar.
La malaltia de la edat
a tots mos va a afectar.
Tornada:
Dona igual qui eres,
ric o de la plebe.
Al final t’enterren.
TOT ÉS FÚTIL
Estrofa:
Neixen i desperten oscures necessitats
deixant de costat, abandonant felicitats.
No se n’adonen que tot dona igual,
les llunes s’oculten, les estrelles moriran.
Pre tornada:
I passa el temps, passen els anys.
No tens cap on pegar.
La malaltia de la edat
a tots mos va a afectar.
Tornada:
Dona igual qui eres,
ric o de la plebe.
Al final t’enterren.
TOT ÉS FÚTIL
(instrumental)
Estrofa:
El present somriu a un futur desequilibrant
Mentres busquen glòries que la pols s’emportarà
El vent del nord tot ho congelarà
I amb el vent del sud al seu pas tot abrasarà
Pre tornada:
I passa el temps, passen els anys.
No tens cap on pegar.
La malaltia de la edat
a tots mos va a afectar.
Tornada:
Dona igual qui eres,
ric o de la plebe.
Al final t’enterren.
TOT ÉS FÚTIL
(instrumental)
…tot es fútil.
Rutines d'importació
Estrofa:
Ja torna a caure i veig l’oscuritat,
el seu silenci em crida més que mai.
Les llums ocultes ja es van apagar
mentre oblidaven la tranquilitat.
La soletat, que hui hem fa bé,
evoca dies de gran patiment.
I aquest present, gelat i sec,
es tensa i trenca mentre passa el temps.
Tornada:
No vull sorolls, no et vull a tu,
i menys encara records perduts.
De part a part patege el món
trencant rutines d’importació.
Estrofa:
El vent parà ja fa algún temps.
Ningú es meneja, ningú fa el bé.
Les boires cauen empapant carrers,
trencant faroles, apagant el cel.
Ja es senten veus, veus sense nom,
no tenen rostre i venen amb dol.
Hui és el dia en que renaixeré,
al temps que tornarà a bufar el vent.
Tornada:
No vull sorolls, no et vull a tu,
i menys encara records perduts.
De part a part patege el món
trencant rutines d’importació.
(instrumental)
Pont:
I al fí, comence a córrer,
no perc el temps, vegent,
totes les lluites d’un nou present, yeah!
Tornada:
No vull sorolls, no et vull a tu,
i menys encara records perduts.
De part a part patege el món
trencant rutines d’importació.
No vull sorolls, no et vull a tu,
i menys encara records perduts.
De part a part patege el món
trencant rutines d’importació.
Rockafull
Estrofa:
Ja cau la nit i estic a soles.
No puc dormir i em toca les pilotes.
Al meu voltant tot es meneja
i l’habitació es fa oscura i estreta.
El meu cos s’està convulsionant,
obric la finestra i em tire de cap.
Caic al carrer i em fique a córrer
buscant el líquid que em dona forces.
I allà que vaig i allà que el trobe.
I quan me’l bec pareix que el món tremole.
Ja està ací i el cel ha rebentat,
deixant-nos caure un gust que ens fa bramar.
Tornada:
Rockafull, Rockafull,
barres plenes de gots a caramull.
Rockafull, Rockafull,
tot un poble es beu la teua llum.
Estrofa:
El món rodà i tornà la penya.
Vingué setembre i aplegà la festa.
A prop del bar ja es reuneixen
tots els toputs buscant el líquid negre.
Fresc, oscur, i ben tocat de ron,
el café es granitza i el disfruten tots.
Tots en volen, tots en demanen.
Formant la fila d’un darrere l’altre.
El cambrer comença ja a servir,
i així ho farà fins que caiga la nit.
Fins a hui no s’ha perdut el nom
i a ell apleguen curdes i devots.
Tornada:
Rockafull, Rockafull,
barres plenes de gots a caramull.
Rockafull, Rockafull,
tot un poble es beu la teua llum.
(instrumental)
Pont:
la clara d’ou dona l’espuma
i el café em porta a la lluna
Tornada:
Rockafull, Rockafull,
barres plenes de gots a caramull.
Rockafull, Rockafull,
tot un poble es beu la teua llum.
Rockafull, Rockafull,
barres plenes de gots a caramull.
Rockafull, Rockafull,
tot un poble es beu la teua llum.
Pantanà
Em contaren que va passar a les 7:15 de la “vesprà”.
Que plovia molt, i que no anava a parar.
A partir d’ahí… Tot va ser fang.
Estrofa:
Torne al 20 d’octubre del 82
on ja porta dies pegant l’arruixó.
Senc un cel que es trenca i que està pressionant
amb força una presa que està rebentant.
L’aigua queda lliure, i aplega la por
tenyint les comarques d’un color fangòs.
Tenim 30 pobles que estàn ofegats,
i es senten sirenes, que no pararán.
Tornada:
La nostra Ribera desperta ofegada.
No hi ha carreteres, el fang ja ens arrassa.
comarca banyada, comarca tancada.
I persones mortes per terra llaurada.
(instrumental)
Estrofa:
Estalvis i esforços d’alguns llauradors,
no tindran collites, es perden al vol.
De Tous a Cullera tot quedà arrassat
portant testimonis que perduraran.
Un tro ens deixa a fosques, i aumenta la por
sabent que hui el Xúquer no ens conta res bo.
Famílies trencades per dalt dels terrats.
La nit serà llarga i la lluita constant.
Tornada:
La nostra Ribera desperta ofegada.
No hi ha carreteres, el fang ja ens arrassa.
comarca banyada, comarca tancada.
I persones mortes per terra llaurada.
(instrumental)
Tornada:
La nostra Ribera desperta ofegada.
No hi ha carreteres, el fang ja ens arrassa.
comarca banyada, comarca tancada.
I persones mortes per terra llaurada.
La nostra Ribera desperta ofegada.
No hi ha carreteres, el fang ja ens arrassa.
comarca banyada, comarca tancada.
I persones mortes per terra llaurada.
La veu de la natura
Estrofa:
Des d’un principi no ens hem preocupat.
La Terra ens crida i no hem escoltat.
I hui és el dia que ens hem carregat
tot el nostre voltant.
El clima augmenta, es desfan els glaciars,
els rius que venen al fi es secaran.
Hi ha mes incendis: perill forestal.
Tot arbre morirà.
Tornada:
Temperatures que van augmentant.
I mentre puja el nivell del mar
vindran mes pluges, vindran tempestes i inundacions
que no pararan.
S’acosta el dia en que tot es perdrà,
i aquells que manen al fi es trobaran
amb la natura que hui els explica que els seus diners
no es poden menjar.
(instrumental)
estrofa:
L’ultima planta al fi ens deixarà
per la sequia que el temps portarà.
El riu que quede serà enverinat.
El temps es pararà.
Hui tots els peixos queden atrapats.
També hui es perden tots els animals.
I serà “entonces” quan per fi es vorà
que tot s’acabarà.
Tornada:
Temperatures que van augmentant.
I mentre puja el nivell del mar
vindran mes pluges, vindran tempestes i inundacions
que no pararan.
S’acosta el dia en que tot es perdrà,
i aquells que manen al fi es trobaran
amb la natura que hui els explica que els seus diners
no es poden menjar.
